Joan Piquer amb 72 anys, i Jaume Constantí amb 71, celebren l’aniversari amb els companys del jardí d’infància de Can Coll.
· L’atzar ha volgut que celebrem l’aniversari de dos companys que s’han volgut aparellar; no ens han dit si és cosa de les noves perspectives sexuals i modes de vida moderns. Què tenen en comú aquests personatges? Poc, però si ens fixem en detall, molt en detall, els hi trobarem semblances, mireu: tots dos tenen una alçada gairebé igual; tots dos s’estan quedant calbs i cadascú s’ho tapa a
la seva manera; a tots dos els agrada l’aventura, el camí de sant Jaume de Galícia, el córrer, el Barça, i tots dos són gourmets i cuinen i mengen bé. Tot i que no estic segur si són, com si diguéssim, Tintin i Milú o Dupont i Dupont.
Un, ferreny com és, va resistir a casar-se tant com va poder; l’altre, criat a la Caixa de Pensions i amb més mà esquerra, igual es casava que es descasava. Naturalment, no tot són semblances; només per dir una diferència, la corresponent al signe zodiacal: en Jaume és Peixos, i d’una ullada a l’amic podem comprovar que és un animal més de terra que de mar. En Joan és de signe Àries, representat per un moltó amb les banyes ben recargolades, el que vol dir, el que vol dir que millor que no continuï que encara em fotré en un compromís.
Així que farem una mínima semblança individual, per a homenatjar els amics:
Diuen que per prendre cafè amb un alemany s’ha de concertar la cita dues setmanes abans. No és el cas del nostre amic Jaume Constantí, que sempre, sempre, està disponible. Només has de tenir la precaució que no li toqui classe de Pilates, i el cafè se’l foti amb el Ramon; no hagi d’anar a Saifores, ni li toqui anar a Camallera; que hagi
conclòs l’etapa del Camí de sant Jaume que li tocava, i no hagi quedat per fer una duatló amb el seu amic Brutus, seguit d’un dinar de germanor. Si heu tingut la conjunció astral de no coincidir en cap d’aquests esdeveniments, i no és dia de mercat i de sodoku compartit amb la verdulaire de Camallera (sí, no sé per què us estranyeu, amb una dona es pot fer de tot, i en Jaume ha decidit fer sodokus, què passa!!) esteu molt a la vora de tenir èxit. Hem d’entendre que tot s’ha d’estudiar en detall per aconseguir saber de tot, fins i tot de dones, si exceptuem la pròpia que sempre ens troba vores, fem el que fem. Si heu arribat fins aquí, podreu prendre cafè amb el Constantí, que és un xaval molt trempat i accessible pel veïnat.
Així, amb franquesa i amistat, li dedicarem aquesta barbaritat:
Torna a Granada, amic,
torna-hi, amb amor,
superba terra de poetes
on la Roja regna en esplendor.
Els homes som nostàlgics
i els piononos, fantàstics,
de nom tan acristianat
que la mà de Fàtima
els deu haver elaborat.
Torna a Granada, sagal,
que celebrarem amb devoció
les esposalles dels piononos granadins
amb els pastissets de la Vall d’Uixó!
Feliç aniversari, homenot! I fins l’any que ve.
Per a l’amic Joan aquest aniversari té un to agredolç. Com a capità almogàver d’una partida nocturna d’homes del sac, que ataquen sense pietat monestirs isolats amb l’únic fi de menjar i beure, amb dones que no se sap si són les pròpies, es troba vençut. Els Joves Turcs de la Diputació han conquerit la posició i han acabat amb el sarau. El darrer divendres de gener varen entregar la Mola, fortalesa de la que varen gaudir en tants anys de nocturnitat. La baixada la varen fer xiulant Dolça Catalunya i Paquito el Chocolatero.
Que ningú pensi que un home tan dinàmic com el nostre amic ha deixat l’activitat, no. Ara es dedica a la seva passió més discreta, el fotoperiodisme. És un cronista sentimental que recull en àlbums fotogràfics els moments més transcendentals de la vida sòcio-esportiva on ha participat i continua participant. Que ningú pensi que és una feina fàcil de fer, per els temps que corren. Posem per cas que faci un àlbum fotogràfic per a un amic qualsevol, posem, pura casualitat, que es digui Miquel. El primer dubte és decidir a partir de quin temps ha de començar la crònica. Quan l’amic escollit per a l’àlbum anava amb la Maria o ja estava amb la Pepi? Quan anava amb la Pepi, però la Pepi es va casar amb el Manel, però surt quan estava amb la Susi, que es va casar amb el Pere abans de divorciar-se de l’Ester, que es va casar amb el Carles? Amb aquestes circumstàncies és fàcilment comprovable el risc de la feina. Com que el Joan és llest ha trobat la solució perquè ningú no es molesti i poder completar els àlbums. Quan hi ha una fotografia que no interessa que es vegi el Manel, l’esborra i hi posa el Di Caprio; si es el Miquel qui no toca que surti, com és un paio dur, hi posa el Robert Mitchum; si la que no interessa que es vegi és la Susi, posa la Juliette Binoche; i quan surt el Carles i no toca, com que
li té mania, li fot l’Oriol Junqueras i avall. Fins ara, com és home prudent, no ha fet cap substitució amb el Josep Maria, però que no l’emprenyin massa que...
No volem furgar en la intimitat del personatge i sí en les seves moltes virtuts. Escolteu, doncs:
Sense llum i tombant neu
amb un vigor ancestral
a la Mola va pujant,
obrint camí amb la frontal.
Barceloní i aventurer
del carrer del Pellicer
ha viatjat com ningú
de Terrassa a Katmandú.
L’Atlas no li té secrets
ni a peu ni en bicicleta,
que tota la té feta
la muntanya dels morets.
No precisa pastilla blava
ni tampoc gel lubricant
i per si no ho sabeu encara
el seu nom és Superman!
Feliç aniversari, bon minyó! I fins l’any que ve!
Cerdanyola, abril de 2024
