Joan Piquer Cotonat n’hauria d’haver fet 74, però amb els embussos que hi ha Terrassa, no sabem si els anys hauran pogut arribar...
No fa massa sabeu que va tenir un mal pas a la muntanya i va estar a punt de cantar allò de “l’adios muchachos compañeros de mi vida...”, però els muchachos el varen agafar enlaire i se’l varen endur a que el curessin. El van privar d’una mort romàntica a les Terres Altes d’Escòcia, com una nova versió de “Cumbres borrascosas”. Els amics li hauríem fet una necrològica a la revista del club i una placa-recordatori i tot.
Aquesta experiència l’ha fet més prudent i el pardal s’ha fet de l’Adoració Nocturna. Si va a esquiar, no s’arrisca i es queda al bar amb un ponx i les mans a les butxaques. De dia que esquiï qui hagi d’esquiar. Ara s’estima més esquiar de nit i sense neu. Que també té els seus riscos.
La seva pota d’equilibri terrenal, La Caixa, li ha servit per a tot: igual demanava un crèdit que el donava; igual donava una hipoteca que la prenia, la Caixa ho tenia tot; com no estar-li agraïda si, com si fossin unes accions regalades, li va proporcionar un nou amor?
Nosaltres l’obsequiarem amb un rodolí d’aquests que ens traiem del magí:
Per un amic de primera El Piquer ha picat,
que ens convida l’aniversari té un amor ben cotonat,
un homenatge de bandera ha encetat una vida nova,
i nostre amor imaginari. ja no se’l veu tan cardat.
Salut amic, i l’any que ve, més!
Xerolivé, 30 d’abril de2026
Cerdanyola del Vallès.
