Antoni Renalias Sullà. 27 de gener de 1950 (76 anys).
Aquest xicot del Pallars, de somriure encisador, ha esdevingut un dels últims fitxatges del Running, tot i que ja una mica granadet i per motius que encara ens costa d’esbrinar.
Arquitecte de professió, i de vocació pel que ens sembla, té en el seu palmarès obres urbanístiques de força entitat. De fet, últimament i per restriccions sanitàries, passem sovint vorejant-ne una en què va intervenir dins de la seva tasca al servei de l’ajuntament de Cerdanyola: es tracta de Canaletes, barri residencial vora la riera de Sant Cugat.
Veus autoritzades ens han informat de les seves peripècies com a activista i/o militant en alguns partits no gens de dretes, almenys pel que fa a la imatge (la dels partits, vull dir). Val a dir que la seva aportació sempre ha estat de caire tècnic i de coordinació, coses ambdues que el motiven d’allò més.
Posseeix la virtut de mobilitzar persones d’interessos comuns, les quals gràcies a ell es troben per relacionar-se, ja que d’altra manera ni es veurien. Amb molta habilitat els organitza excursions que complementa amb l’estímul d’un bon àpat amb garantia de satisfacció.
Com veieu, es tracta d’un home d’acció i opinió. No seria el primer cop que els de la colla rebem missatges amb el seu parer sobre algun tema candent.
A banda d’això, també alguna vegada m’ha demanat consell o ajut en temes d’arboricultura. Jo, que soc jardiner de títol però no de professió ni de vocació, m’he vist un xic compromès amb les seves demandes perquè la meva condició és més la de pixatinters en procés de jubilació que la de professional de la jardineria. No obstant això, l’he atès amb molt de gust dins de les meves possibilitats.
Valoro com un senyal del seu cosmopolitisme l’haver establert lligams amb una senyora filla de la vila i cort madrilenya, amb la qual ha tingut dues filles que ostenten càrrecs tècnics a imatge de son pare. Per cert, em sembla recordar que coincidim en tenir un nét anomenat Bruc.
Cal dir que de vegades es mostra una mica excèntric i enfant terrible, però té al seu favor una bona obertura de mires i un fons anímic tranquil i positiu. Tenint en compte que enguany Barcelona ha estat considerada Capital Mundial de l’Arquitectura, ves que no ens el trobem comandant un grup d’animosos arquitectes jubilats en actes i esdeveniments organitzats al respecte.
GOIGS
Entre palles no nasqué
aquest xicot eixerit
sinó que li feu de llit
el Pallars més vertader.
A Tremp és on s’inicià
i no va anar més al nord
atès que tingué la sort
d’estar-se al Pallars Jussà.
A Can Fanga aviat baixà
i demostrà a bastament
amb projectes el talent
i l’empenta al treballar.
És amant del seu ofici
i pensa que els estadistes
fan només càlculs i llistes
per al propi benefici.
Gaudeix d’un bon davallant
i ho demostra amb experiència
tot i fent gran reverència
a sa altesa el Restaurant.
Opina que els jacobins
no n’entenen un borrall
i malgrat fer un bon lligall
com a raiers no són fins.
Només li demanaríem,
que almenys a esmorzar acudís,
per gaudir més de l’encís
de la seva companyia.
Per molts anys, Toni!
