26 FEBRER 2026 ANIVERSARI DE JOAN CARLES

 

Joan Carles n’ha fet 77 i no ha passat res al món

 

 

 

 

No sabem si ha estat perquè els ha fet amb la gorra posada, a mode de casc de guerra, o perquè Trump tenia un bon dia. Després de dinar, assegut,  reflexionant sobre els anys que li havien caigut a sobre, es va abaltir com correspon a l’edat; i en sacsejar-lo la dona perquè no caigués de la cadira, va reaccionar amb un Visca el Barça!, que va espantar la consort.   El comentari que va fer l’amant esposa no el poso, per prudència.

Li ha costat prou jubilar-se, però per fi, s’ha jubilat. És un estat que abans en dèiem retir, que havia de ser de repòs i quietud, però no sabem per quins set sous, als jubilats ens falta temps per resoldre la feina que tenim pel davant. Fa temps estàvem convençuts que el retir era l’ideal de l’home treballador: et pagaven la pensió amb l’única obligació de tocar-te el que ponen les gallines. Ah!, i gràcies encara que l’activitat sexual ha anat a la baixa! Sempre ens quedarà el consol que els superdotats que hi continuen els agafen rampes i acaben herniant-se. Sinó, li haurem de preguntar al Pacheco que ens ho aclareixi.

El nostre amic, com que és un urbanita, el projecte de viure feliç mig any a Barcelona i l’altre mig amb la dona, se li ha escardat. És la dona qui viu feliç al seu poble i ell està a punt d’empadronar-se a la Puebla d’Arenoso. Res, naturalment, que no pugui resoldre un partit del Barça, que és per a l’única cosa que té butlla per tornar a Barcelona.

Ara eleccions al Barça: votarà al seu estimat Laporta? No ho sabem. Al soci culer li fa por que surti un president honrat. Perquè veient com estan el Trump i l’Infantino, fins i tot podria arribar, en la seva boja honradesa, que no hi haguessin més casos Negreira! I fins i tot deixar de fer negocis amb el Florentino! Què faríem del Barça llavors? Sense trampes nacionals i internacionals, com fa el seu estimat adversari vestit de blanc, podria arribar a baixar a segona!

Alerta amb el bigoti anys cinquanta del nostre homenatjat: voldrà rejovenir-se per presentar-se a les eleccions? Tots els que no som socis del Barça, el votaríem.

 

Li farem uns rodolins per animar-lo:

 

 

A la Puebla de Arenoso

bolets, costelles confitades i bous,

paella romanesa el dijous,

gent del PP a carretades

al nostre indepe li toquen els ous.

 

Feliçment jubilat dels ascensors,

només li queda el Barcelona

per fugir de la Monzona

i veure el club dels seus amors.

 

Cal menjar, beure i celebrar

cada any com si fos el darrer,

a la vida no cal ser el primer

però mentre duri el sender,

tot ho hem de festejar.

 

Estimat amic, l’any que ve més!

 

Xerolivé, 26 de febrer de 2026

Cerdanyola

 

19 GENER 2026 CELEBRACIÓ ANIVERSARI ANTONIO RENALIES

 

 

Antoni Renalias Sullà. 27 de gener de 1950 (76 anys).

 

Aquest xicot del Pallars, de somriure encisador, ha esdevingut un dels últims fitxatges del Running, tot i que ja una mica granadet i per motius que encara ens costa d’esbrinar.

 

Arquitecte de professió, i de vocació pel que ens sembla, té en el seu palmarès obres urbanístiques de força entitat. De fet, últimament i per restriccions sanitàries, passem sovint vorejant-ne una en què va intervenir dins de la seva tasca al servei de l’ajuntament de  Cerdanyola: es tracta de Canaletes, barri residencial vora la riera de Sant Cugat.

 

Veus autoritzades ens han informat de les seves peripècies com a activista i/o militant en alguns partits no gens de dretes, almenys pel que fa a la imatge (la dels partits, vull dir). Val a dir que la seva aportació sempre ha estat de caire tècnic i de coordinació, coses ambdues que el motiven d’allò més.

 

Posseeix la virtut de mobilitzar persones d’interessos comuns, les quals gràcies a ell es troben per relacionar-se, ja que d’altra manera ni es veurien. Amb molta habilitat els organitza excursions que complementa amb l’estímul d’un bon àpat amb garantia de satisfacció.

 

Com veieu, es tracta d’un home d’acció i opinió. No seria el primer cop que els de la colla rebem missatges amb el seu parer sobre algun tema candent.

 

A banda d’això, també alguna vegada m’ha demanat consell o ajut en temes d’arboricultura. Jo, que soc jardiner de títol però no de professió ni de vocació, m’he vist un xic compromès amb les seves demandes perquè la meva condició és més la de pixatinters en procés de jubilació que la de professional de la jardineria. No obstant això, l’he atès amb molt de gust dins de les meves possibilitats.

 

Valoro com un senyal del seu cosmopolitisme l’haver establert lligams amb una senyora filla de la vila i cort madrilenya, amb la qual ha tingut dues filles que ostenten càrrecs tècnics a imatge de son pare. Per cert, em sembla recordar que coincidim en tenir un nét anomenat Bruc.

 

Cal dir que de vegades es mostra una mica excèntric i enfant terrible, però té al seu favor una bona obertura de mires i un fons anímic tranquil i positiu. Tenint en compte que enguany Barcelona ha estat considerada Capital Mundial de l’Arquitectura, ves que no ens el trobem comandant un grup d’animosos arquitectes jubilats en actes i esdeveniments organitzats al respecte.

 

GOIGS

 

Entre palles no nasqué

aquest xicot eixerit

sinó que li feu de llit

el Pallars més vertader.

 

A Tremp és on s’inicià

i no va anar més al nord

atès que tingué la sort

d’estar-se al Pallars Jussà.

 

A Can Fanga aviat baixà

i demostrà a bastament

amb projectes el talent

i l’empenta al treballar.

 

És amant del seu ofici

i pensa que els estadistes

fan només càlculs i llistes

per al propi benefici.

 

Gaudeix d’un bon davallant

i ho demostra amb experiència

tot i fent gran reverència

a sa altesa el Restaurant.

 

Opina que els jacobins

no n’entenen un borrall

i malgrat fer un bon lligall

com a raiers no són fins.

 

Només li demanaríem,

que almenys a esmorzar acudís,

per gaudir més de l’encís

de la seva companyia.

 

Per molts anys, Toni!

13 NOVEMBRE 2025 ANIVERSARI JUAN ESPALLARGAS

 

Joan Espallargas Ferragut n’ha fet 66 i continua endavant, a la recerca del finis terrae personal.

 

Els home som estranys. El Juanito sempre ha anat a cavall, en taxi o furgoneta, i ara enllaça diferents camins a peu. Que si el francès, el navarrès o el català, a la recerca de sant Jaume de Galícia, com si els diferents camins fossin misteris d’un rosari.

Ara, l’apòstol, modern com és, aconsella un llibre cabdal pels caminants reiteratius, tot i que el títol li ha sortit una mica llarg: “Caminades al voltant del llit d’una gallega ben dotada”. Que ja està bé d’anar a Galícia sens sucar, i tocar els ous a l’apòstol com si fossis el president enviant entrenaments per l’endemà. I que comença a ser hora, per variar, que vagis a fer el tour de França. Perquè:

 

Caminante no hay camino

se hace camino al andar,

que dos tetas tiran más que que dos carretas

       i un camí ben acabat

vol una infusió de cava

i qui no se l’acaba

pot acabar ben cardat.

Felicitat és el que dona el caminar

salut i poca feina

i el proper camí, mira d’esmolar

l’eina,

perquè t’aprofiti l’anar.

 

Salut i l’any que ve, més!

 

Xerolivé, 6 de novembre de 2025, Cerdanyola.