CELEBRACIÓ ANIVERSARI VICENT

 

ANIVERSARI  VICENT   MARTINEZ 

 

 

Vicent Ferrer va arribar a Barcelona a pricipis del sigle XV. La prèdica més famosa la va fer a Portal dels Orbs, una entrada a la ciutat oberta a la segona muralla. Allá va apareixer un Angel que Vicent, predicador domìnic abraudat, va decidir que havia baixat del cel per custodiar la ciutat. Des de llavors el Portal es va dir el Portal del Àngel. 

Vicent, de Barcelona se´n va anar a Casp, on va ser el principal valedor perqué la Corona d´Aragó, passés a les mans castellanes de la dinastia Trastàmara . Acabada l´enserrellada, se´n va anar a predicar a Anglaterra, on va morir. Tot això és història. 

El que no diu l´història és que  duia amb ell un escolà de nom Martinez , que l´ajudava en tot. A l´hora d´anar-se´n, vehient-lo mólt preparat, li va dir:   Martinez, et diràs Vicent, i si no deixes mai de parlar, viuràs per sempre més. Ho faràs en la llengua de la terra perqué ningú me l´oblidi. Així, a traves dels segles, el Vicent Martinez ha continuat parlant, com tots vostès són sabedors, en la  

Llengua de la terra, un valencià ben bonic. 

Felicitats i valor, per viure uns quants segles més i complir-ne  82  totes les voltes que calgui. 

Dijous, 5 novembre de 2026. 

Rafel Martí i Jornet 

 

16-7- ANIVERSARI MIQUEL BOFARULL

Miquel Bofarull en fa 67 justament avui, detall que li agraïm que hagi volgut fer-se gran amb la nostra companyia. Amen.

 

 

 

 

El nostre amic és, segons el Zodiac, Cranc des del dia que va nèixer. I ves per on, entre les moltes qualitats originals que té, la primera és que camina endavant. Quan camina, que sempre el veiem arribar amb la motarro i el cotxarro que du, que és un misteri com no es perd per dins.

En canvi essent com és un signe d’aigua, mai no l’hem vist nedar. Sí que va fer cas al seu planeta regent, la lluna, a qui va sacrificar un esplendorós cabell afro, senyors, mireu-lo bé, un cabell afro que el feia pam i mig més esvelt. Si no hagués estat per l’horòscop, ves a saber que li quedaria... De la resta del caràcter, com que és tot positiu, no cal fer-ne esment.

La característica més important del nostre amic és ésser un aferrissat muntanyenc. Tan aferrissat que el du a fer ferrates perilloses, com enfilar-se a un carall bernat de la seva mida i seure-hi a la punta, com pot comprovar tothom en el seu logo del vats. I només es protegeix amb el casc, carai! Perquè encara que el carall on s’ha enfilat sigui de mida petita, no vol dir que sigui un caragillo. Aquestes ratlles dubtoses no s’hagueren escrit si hagués fet cas a un, no sé si bon amic, que li va aconsellar que per fer els cims com cal, havia de dur una cadira; i pujar-hi a sobre, i no posar el cul a terra que segons la morfologia del cim sempre es poden aixecar sospites. Us vull aclarir que des d’on era el dia de la foto del vats, va volar per poder mullar-se, ara sí, a la platja més Bella de la Mar del seu estimat Poble Nou; perquè a pesar d’aquesta careta que fa de pardalet desvalgut, és un home ferm i decidit. I sense enyorar l’afro.

 

Per acabar li dedicarem un verset aclaridor de la seva estirp:

 

És el Bofarull un vent fort

que bufa al Ripollés,

dominat per un follet bort

que l’arremolina al revés.

 

Sigui dimoni o follet

que ens convidi el Bofarull

que beurem cava fresquet

i el deixarem sense un rull.

 

Felicitats amic!! I l’any que ve, més.

 

Xerolivé, Cerdanyola 16 de juliol de 2026

 

18 JUNY 2026 CELEBRACIÓ ANIVERSARI TONI PACHECO

Antoni Pacheco López

9 de juny de 1947

79 anys

 

I tanquem la ronda dels 79 amb el Toni.

 

Tot i que ja el coneixia d’haver anat junts a algunes marxes, el Toni l’he descobert en el si del grup dels jubilats. Aquests darrers nou anys de caminars i esmorzars.

Parlem d’un home que raona, tots ho sabem i fa servir  les paraules justes. D’una banda, sembla deixeble dels Aristotèlics, lligats a l’observació física i la filosofia, més de pensament  que d’obra. De l’altra, si xerrés més, podria ser un Sèneca pel seu sentit comú.

El seu lema és obrir la boca només quan sigui necessari. Si pot ser per menjar un bon cap i pota, regat de vi de Gandesa i acabat amb un pastís del Parra, millor que millor.

 

De caminar, els seus fets parlen. I les seves fites. Quan en va fer setanta-cinc va pujar el Puigmal. Si hagués començat abans a pujar cims, ara podria ser un xerpa de l’Everest, dels més reputats. Això si, amb fesomia de personatge de Josep Pla, del Clot i amb la pell blanqueta.

 

Hom es pregunta, què hi devia fer a la Marina un home que no posa el peu al mar si no s’aplanen totes les onades ? Quan va fer aquelles travessies del Ferrol a Cadis i a Barcelona, on s’amagava ? La veritat és que va aprendre a escriure a màquina mentre la cabina es gronxava i així es distreia fins que passés el temporal. Si sabia de números a l’alta mar, arribant a port ja estava preparat per portar els comptes de qualsevol empresa. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan estava a l’halterofília ja era una altra cosa. Almenys tenia els peus tocant a terra. A més estava amb la Mari i potser també hi era l’Amparo, perquè van de tercet. Halterofília amb família. Deu ser com allò del rosari del Padre Peyton : la família que alça peses unida, continua unida, mentre no es tirin les peses pel cap.

 

Sortosament ara ja només alça plats i olles quan la Mari ho mana. I del mar, si no hi ha calma pacheca, el Toni que el busquin a la dutxa.

 

I ara, per aquells que esperaven una interpretació, uns quants versets :

 

Aquest que us parla, no és trobador

no sap de música ni de cançó

faria una estrofeta

si  toqués la pandereta

i no pot cantar cap tango

per molt que m’arremango

amb les cordes de la guitarra

dons donaria la tabarra

 

Germans en comunió

Acabem la celebració

de la quinta del quaranta-set

que ha estat d’allò més complert.

A l’any vint-i-set ens convoquem

per petar-la novament .

 

Toni rep una forta abraçada

Te’l donem tota la volada

Avui  t’ho dediquem

I fins l’any vinent. Amén

 

 

 

 

jcm-18 de juny de 2026