José Parra Delicado
28 d’abril de 1947
78 anys
Contràriament al que es pugui pensar, el José ni es puja a la parra ni és delicat. No és delicat en el sentit de què no és trencadís, no us penseu ara que és un grapes. No és tossut i és bastant sofert. Mireu si n’és de sofert que porta una pila d’anys venint cada setmana a entrenar amb aquest grup i encara no ha dit paraula de queixa.
De fet, mentre camina, no tan sols no es queixa sinó que ni obre la boca. Hi ha qui diu que en aquelles hores matineres encara dorm i té els ulls oberts per mandra d’aclucar-los. Es guia per l’al·lè del Pacheco. Es diria que caminant junts són com els Dupont i Dupont del Tintin. Si Tarragona manxa i Reus enganxa, podríem dir que quan el Pacheco marca el pas el Parra agafa el compàs.
I parlant de manxes, el José va néixer a la Manxa, però es va criar a l’Alacant . D’aquí ve que faci uns arrossos de primera. Males llengües diuen que de petit va caure dins d’una paella amb sofregit, com l’Obèlix a la marmita de la poció màgica i ara, ni que volgués, podria fer un arròs dolent. Quan el Parra està als
fogons, les abelles renuncien a les flors i fan cua per olorar els aromes que desprenen els seus cuinats i fornejats. Tota aquesta “cursilada” només pretén que s’animi a fer-nos un arròs ben aviat. Pot triar lloc : la Masia Can Zambu sense ascensor, Cal Rafel de Vallalta, encara que la meitat dels comensals es perdin pel camí o el xalet Parra, que almenys mira cap el mar.
No tant sols de cuinar viu el Parra, també del dansar i del cantar. Si hagués nascut a Nova York seria el rei de Times Square. Uns anys abans, hagués fet parella amb la Ginger Rogers i del Fred Astaire ningú en sabria res. I si de cantar es tracta, la cosa hagués estat més seriosa, perquè el Sinatra (Frank pels amics) no tolerava competidors, ni galants com el José, capaços de seduir l’Ava Gardner, abans que el Mario Cabré.
I ja que estan de moda els rodolins, uns versets vinguts de dins, que ens regalin els sentits i no ens deixin massa tips; glossarem amb poques paraules, sortides de les entranyes, les habilitats del José, que en té per omplir un paner.
Li agrada molt ballar,
ho farà per arrambar?
Si toca fer un tango
amb la cama quasi t’enxampo
Si toca ritme de vals
un, dos, tres, sense trasbals
I si és un rock de l’Elvis
mou cintura i la pelvis
Entre música i dansa
