Aquí els teniu, amb aquesta careta de no haver trencat mai cap plat, però amb la picardia de la mirada dels mascles d’èxit. Això els obliga a no prodigar-se massa, ja que són irresistibles a les bandades de viudes desenfrenades, que no satisfetes en haver exprimit els seus marits difunts, ho farien amb els nostres amics i els deixarien amb un peu a la UVI o pitjor, en la indigència. No es pot ser tan guapo com el Rafel i el Toni. Ells, que avui en celebren 77, demostren que els números no són determinants, ja que físicament estan en condicions d’entrar a La Masia de Can Barça, si no de jugadors de conserges, o almenys de fer de galants a Hollywood, si sabessin muntar a cavall. Em refereixo a aquella bèstia que originalment té quatre potes, no malpenseu ara.
Molt de 7 hi ha en dos 77. Un número clau. Set eren les set novies per als set germans de la pel·lícula del Stanley Donen. Set també els magnífics. El 7 és un número recurrent.
També son set els pecats capitals, i a un d’aquests es podrien aplicar les mirades que li fa el Rafel al Yul Brinner del grup. Potser hi ha més que mirades. Els caps de setmana són llargs al xalet de Sant Cebrià i la carn no serà tant tendra, però continua sent feble.
Al Toni no se li coneixen excessos per la carn viva, però millor que no el deixin sol a l’obrador de cap pastisseria. La temprança en el menjar l’aplica amb moderació, perquè les coses agafades a l’extrem són egatives a qualsevol banda. Així, que avui menjarà pastís i demà també.
I tornant al 7: Jesnucrist va dir que s’havien de perdonar els pecats “no set vegades, sinó setanta vegades set”. I ja que parlem de perdonar, crec que al Rafel i al Toni se’ls hi poden perdonar tots els pecats, si es que alguna vegada van fer coses mal fetes. L’amnistia ho arregla tot, i no crec que cap jutge els porti al Constitucional.
I ara, deixeu-me seguir el discurs amb uns versets:
El Rafel, així que el cap treu
fot el nas a tot arreu.
Per les Rambles corria
i dels militars aprenia
que hom podia estudiar
on tot deu anava a cardar.
Ara escriu novel·les
no ho fa pas per les peles,
entre el Simpàtic i Can Cases
cobreix les seves mancances.
El Toni, quan treballava
a l’amo acompanyava.
Un esmorzar per aquí i un dinar per allà
arròs amb colomí o amb bacallà,
I ara de jubilat té els amics
per anar a tots els convits
matinades i caminades
hi hagi pluges o pedregades
travessarà muntanyes i rius
si no li priven les varius.
Setanta set mereix una festa sonada
està lluny la propera tronada.
Arribar al següent cap i cua
serà una feina feixuga,
Al rebost res ha de quedar
i pel que vingui un o altre dirà.
Moltes felicitats companys
i a celebrar-ho tots els anys
jcm- Cerdanyola del Vallès 13 de juny de 2024
