Joan Espallargas Ferragut n’ha fet 66 i continua endavant, a la recerca del finis terrae personal.
Els home som estranys. El Juanito sempre ha anat a cavall, en taxi o furgoneta, i ara enllaça diferents camins a peu. Que si el francès, el navarrès o el català, a la recerca de sant Jaume de Galícia, com si els diferents camins fossin misteris d’un rosari.
Ara, l’apòstol, modern com és, aconsella un llibre cabdal pels caminants reiteratius, tot i que el títol li ha sortit una mica llarg: “Caminades al voltant del llit d’una gallega ben dotada”. Que ja està bé d’anar a Galícia sens sucar, i tocar els ous a l’apòstol com si fossis el president enviant entrenaments per l’endemà. I que comença a ser hora, per variar, que vagis a fer el tour de França. Perquè:
Caminante no hay camino
se hace camino al andar,
que dos tetas tiran más que que dos carretas
i un camí ben acabat
vol una infusió de cava
i qui no se l’acaba
pot acabar ben cardat.
Felicitat és el que dona el caminar
salut i poca feina
i el proper camí, mira d’esmolar
l’eina,
perquè t’aprofiti l’anar.
Salut i l’any que ve, més!
Xerolivé, 6 de novembre de 2025, Cerdanyola.
