Rafel Martí Jornet
9 de juny de 1947
78 anys i les dents !!
Rafel, tal dia com avui ara fa vuit anys, durant la
teva festa les masses enervades pel Joan i, em fa vergonya dir-ho, per mi
mateix, al crit de “volem coca”, vam esvalotar el pati del bar Soto d’Horta.
Crec que fins llavors no hi havia cap instrucció concreta del carrer Meridiana
referent a l’obligació de portar coca a les celebracions. Encara no s’havia
estrenat la censura de Corbera de Llobregat i tot quedava en proveir xampany
pels aniversaris, la mancança de coca no era un delicte.
Aquell dia, tot s’ha de dir, va passar una cosa
estranya que va acabar d’adobar el personal : el Lluís Creus, que semblava que
tenia un acord de comprar coca a l’engròs al forner del seu barri, no va portar
cap coca. No va portar res. Com si haguessin renyit. Què va passar ?: això no
ho sabem. Algun problema hi devia haver perquè teníem associada la imatge del
Lluís rodejat de coques i aquell dia no va poder ser.
Els anys passen i tu no vas desaprofitar la teva
experiència de comercial i vas entendre que no era bo tenir més protestes de la
clientela. Et vas adaptar. Siguin coques comprades o fetes per la teva dona,
has omplert les expectatives d’aquest grup de gent, ansiosa d’arreplegar tot el
que es pugui posar a la boca i mastegar, perquè això encara no ens ho han tret.
Encara tenim dentadura i no estem limitats a barallar-nos per un suc de poma o
de pinya.
Setanta vuit anys requeriria una demostració de què
estàs en plenitud de forma per homologar-te davant del grup. No et demanarem
que facis el salt del tigre ni que recitis un parenostre al revés, però esperem
que tallis la coca amb gràcia i diligència.
Un aniversari com aquest mereix emprendre un projecte
que, a més de deixar-hi la teva signatura per a la posteritat, sigui una cosa
pràctica. Et proposo que construeixis un
funicular des de la teva mansió de Sant Cebrià fins la platja. No és exactament
un ascensor, però és una cosa que puja i baixa i tot això no t’és desconegut.
No ha de ser un artefacte molt gran, només cal que hi capiguem els presents.
I per donar-te quatre detalls, aquí van uns versets:
Per anar a prendre un bany
malgrat sigui un cop a l’any
necessitem un bon vehicle
no volem tren ni tricicle.
Un comboi de baixa i puja
ben cobert, per si fa pluja
tothom ben assegut
esperant fer un bon vermut.
A la sorra, el Parra farà una paella
els estris i viandes a la cistella.
Per acabar el festí
menjarem dolços i vi
sentirem el cant d’un pardal
i llegirem poemes del Nadal.
Després d’una
remullada
tornar amunt que fa pujada
Caram quin
funicular !
de la muntanya al mar.
Ara acabarem,
molts anys et desitgem
i que la nostra companyia
et faci feliç tot el dia
I que fins l’any vinent
ens divertim de valent.
jcm – 19 de juny de 2025
