Jaume Constantí n’ha fet 72 i, si te’l mires bé, no saps si treure-li anys o afegir-n’hi.
I és que el nostre amic és intemporal, no sabria dir si com a protagonista de la Bíblia o del Decameron, on les històries són tan inversemblants les unes com les altres. Tot i la metàfora històrica, en Jaume, és un home tremendament actual. I és que Trump ho inunda tot amb la seva intemperància i el seu cap de files, el de la samarreta i la gorra milmilionàries. L’astúcia del nostre company ha arribat a l’extrem de fer com la Melània, la dona del Trump, que es va posar un barret cordovès d’ala ampla perquè el putero de la clenxa, no la pogués besar el dia de la seva proclamació. No va arribar a besar-la, i jo tinc per a mi només perquè vull,
que va ser a causa d’unes banyes discretes i no com les que li posa ell a la dona, que costen una milionada i les costes dels tribunals.
Pel Jaume la cosa no és un assumpte de banyes. Ell es posa la gorra de visera dura per si de cas el seu amic Queralt, un home imprevisible, se li acosta volent besar-lo. També vull deixar clar que el pardal que varen detenir al Prat fa uns dies amb 22208 píndoles de viagra, objectant que eren per a consum propi, no era l’homenatjat.
El nostre amic és un home que ensuma els temps que venen, i ara sembla que ens toca la moda dels estoics. Són aquella gent del menjar poc i pair bé; els que tenen clar que la mesura de la felicitat i l’equilibri en aquesta part de la nostra vida és fer atenció al que diu la dona, i obrar al costat del companys del club, especialment dels divorciats, que són mes liberals.
Els que escrivim, cada dia som més conscients que ho hem de fer curt, perquè no se’ns adormi la concurrència o es dediqui a mirar el mòbil; així passem a retre homenatge al company i amic:
En Jaume està atribolat
perquè el Trump ha guanyat,
el Musk li fa de mamporrero
i es volen menjar el mundo entero.
Prega l’amic a sant Pancràs
per la salut, que la feina la té feta,
que cada primer dijous de mes
paella d’ànec mut ha de menjar,
si el sant el conducte li ha d’arreglar.
Però, abans anem per feina,
que el xampany i la coca ens fa ressò
i no hi ha cavaller que esmoli l’eina
sense el porró la coca i el cigaló.
Salut company i fins la següent justa!
Xerolivé, 13 de març de 2025. Cerdanyola del Vallès.
