Joan Carles n’ha fet 77 i no ha passat res al món
No sabem si ha estat perquè els ha fet amb la gorra posada, a mode de casc de guerra, o perquè Trump tenia un bon dia. Després de dinar, assegut, reflexionant sobre els anys que li havien caigut a sobre, es va abaltir com correspon a l’edat; i en sacsejar-lo la dona perquè no caigués de la cadira, va reaccionar amb un Visca el Barça!, que va espantar la consort. El comentari que va fer l’amant esposa no el poso, per prudència.
Li ha costat prou jubilar-se, però per fi, s’ha jubilat. És un estat que abans en dèiem retir, que havia de ser de repòs i quietud, però no sabem per quins set sous, als jubilats ens falta temps per resoldre la feina que tenim pel davant. Fa temps estàvem convençuts que el retir era l’ideal de l’home treballador: et pagaven la pensió amb l’única obligació de tocar-te el que ponen les gallines. Ah!, i gràcies encara que l’activitat sexual ha anat a la baixa! Sempre ens quedarà el consol que els superdotats que hi continuen els agafen rampes i acaben herniant-se. Sinó, li haurem de preguntar al Pacheco que ens ho aclareixi.
El nostre amic, com que és un urbanita, el projecte de viure feliç mig any a Barcelona i l’altre mig amb la dona, se li ha escardat. És la dona qui viu feliç al seu poble i ell està a punt d’empadronar-se a la Puebla d’Arenoso. Res, naturalment, que no pugui resoldre un partit del Barça, que és per a l’única cosa que té butlla per tornar a Barcelona.
Ara eleccions al Barça: votarà al seu estimat Laporta? No ho sabem. Al soci culer li fa por que surti un president honrat. Perquè veient com estan el Trump i l’Infantino, fins i tot podria arribar, en la seva boja honradesa, que no hi haguessin més casos Negreira! I fins i tot deixar de fer negocis amb el Florentino! Què faríem del Barça llavors? Sense trampes nacionals i internacionals, com fa el seu estimat adversari vestit de blanc, podria arribar a baixar a segona!
Alerta amb el bigoti anys cinquanta del nostre homenatjat: voldrà rejovenir-se per presentar-se a les eleccions? Tots els que no som socis del Barça, el votaríem.
Li farem uns rodolins per animar-lo:
A la Puebla de Arenoso
bolets, costelles confitades i bous,
paella romanesa el dijous,
gent del PP a carretades
al nostre indepe li toquen els ous.
Feliçment jubilat dels ascensors,
només li queda el Barcelona
per fugir de la Monzona
i veure el club dels seus amors.
Cal menjar, beure i celebrar
cada any com si fos el darrer,
a la vida no cal ser el primer
però mentre duri el sender,
tot ho hem de festejar.
Estimat amic, l’any que ve més!
Xerolivé, 26 de febrer de 2026
Cerdanyola
