Antoni Pacheco López
9 de juny de 1947
79 anys
I tanquem la ronda dels 79 amb el Toni.
Tot i que ja el coneixia d’haver anat junts a algunes marxes, el Toni l’he descobert en el si del grup dels jubilats. Aquests darrers nou anys de caminars i esmorzars.
Parlem d’un home que raona, tots ho sabem i fa servir les paraules justes. D’una banda, sembla deixeble dels Aristotèlics, lligats a l’observació física i la filosofia, més de pensament que d’obra. De l’altra, si xerrés més, podria ser un Sèneca pel seu sentit comú.
El seu lema és obrir la boca només quan sigui necessari. Si pot ser per menjar un bon cap i pota, regat de vi de Gandesa i acabat amb un pastís del Parra, millor que millor.
De caminar, els seus fets parlen. I les seves fites. Quan en va fer setanta-cinc va pujar el Puigmal. Si hagués començat abans a pujar cims, ara podria ser un xerpa de l’Everest, dels més reputats. Això si, amb fesomia de personatge de Josep Pla, del Clot i amb la pell blanqueta.
Hom es pregunta, què hi devia fer a la Marina un home que no posa el peu al mar si no s’aplanen totes les onades ? Quan va fer aquelles travessies del Ferrol a Cadis i a Barcelona, on s’amagava ? La veritat és que va aprendre a escriure a màquina mentre la cabina es gronxava i així es distreia fins que passés el temporal. Si sabia de números a l’alta mar, arribant a port ja estava preparat per portar els comptes de qualsevol empresa.
Quan estava a l’halterofília ja era una altra cosa. Almenys tenia els peus tocant a terra. A més estava amb la Mari i potser també hi era l’Amparo, perquè van de tercet. Halterofília amb família. Deu ser com allò del rosari del Padre Peyton : la família que alça peses unida, continua unida, mentre no es tirin les peses pel cap.
Sortosament ara ja només alça plats i olles quan la Mari ho mana. I del mar, si no hi ha calma pacheca, el Toni que el busquin a la dutxa.
I ara, per aquells que esperaven una interpretació, uns quants versets :
Aquest que us parla, no és trobador
no sap de música ni de cançó
faria una estrofeta
si toqués la pandereta
i no pot cantar cap tango
per molt que m’arremango
amb les cordes de la guitarra
dons donaria la tabarra
Germans en comunió
Acabem la celebració
de la quinta del quaranta-set
que ha estat d’allò més complert.
A l’any vint-i-set ens convoquem
per petar-la novament .
Toni rep una forta abraçada
Te’l donem tota la volada
Avui t’ho dediquem
I fins l’any vinent. Amén
jcm-18 de juny de 2026
