Julio Garcia Ceballos
(26 d’abril de 1947)
79 anys
Deu ni do quin enrenou
que fan els “setanta-nou”.
Quatre s’estrenen enguany,
que no tinguin cap parany !
Anem pel més assenyat
vull dir, el de més edat.
Encara que ningú ho sospita
al Julito, li deien “xispita”.
Però, qui com ell setanta-nou
amb el cutis de dinou,
un aire de John Travolta
- no te res de poca-solta-
Això si, mirada seductora
que ni don Jaime de Mora.
A les femelles enamora
un bon mascle sense penyora
Imitant-lo, no guanyarem res
Un pam de nas, només.
Encara corre, i ho fa amb entusiasme,
tots els cargols avança
i si la pesta no hi fos
dels senglars, no veuria ni pols
Parlem de l’esmorzar,
a l’hora de l’entrepà
amb el Ramon, parteix un pinyó
mireu si n’és de bon minyó.
El vi, del temps prendrà
l’home s’ha de cuidar
Perquè en arribar aquesta edat
no es pot tenir ni un refredat
I avui, per rematar,
tot aquest joc d’ous
que són els setanta-nou’s
tindrem coca de nous ?,
o vi ranci del Masnou ?
o serà un pastís, naturalment d’ous ?
Que no caigui en un pou
tot aquest enrenou
que fan els setanta-nou.
I m’acomiado tot nou
a l’espera dels vuitanta-nou
Feliç aniversari
I a celebrar-ho, a diari.
abril 2026
