Els amics Julio i Parra n’han fet 77 i els ha semblat un sospir.
Aquests cavallers, tot i que ho sembli, no són parella de fet, només ho són de cotxe; tot i que gairebé tots els presents hagin fet al cotxe, el que hagin pogut fer. Els nostres amics gaudeixen d’un cap desembarassat de tot, llevat de intel·ligència com ara podrem comprovar. No només han nascut amb dos dies de diferència, sinó que han estat junts quasi tota la vida atenent l’empresa de les Matildes. I, perquè quedi clar des de bon principi, us aviso que tenim al davant dos artistes.
Començarem per l’amic Parra dient que és un humanista. Canta en una coral, però el que més li agrada és cantar boleros por bajines, per a qui els vulgui escoltar. Cançons Començarem per l’amic Parra dient que és un humanista. Canta en una coral, però el que més li agrada és cantar boleros por bajines, per a qui els vulgui escoltar. Cançons d’enamoraments sobtats, passionals com ell, mentre fa botifarres a la brasa, calçots o una paella enamorada. Pot passar de l’Olga Guillot a Moncho, de Lucho Gatica a Sant Boi, per fer el dinar dels nets, dos nens que ja deuen de tenir els pebrots ben negres. La cosa de l’art de l’amic no s’acaba aquí, perquè també està a punt d’escriure un llibre. Explica vivències que han passat de mares a filles, un veritable matriarcat, aforismes que competeixen amb èxit amb els de Cervantes i el seu Quixot. Us en vull mostrar un tastet: “Esto és pa mear i no hechar gota”. Indica l’estranyesa que ens pot produir un fet que sembla impossible com, per dir-ne un, que el Pacheco ens canti un fandango. “Estàs mas pa tras que el culo”. En aquestes circumstàncies, és com si un servidor volgués anar al davant quan sortim a caminar. Només és un tastet, perquè tampoc no s’acaba aquí la cosa. Per la humanitat que traspua, la serietat i l’honradesa de la seva ànima, podia haver estat un monjo zen; doncs no ha volgut i caminant com camina, desvergonyit, amb les mans a les butxaques per ofendre els companys, l’espinning al gimnàs i els caps de setmana inflant-se de sopa Juliana, el paio ha fet una figura de torero cigalero que caus de cul: cames potents, cul estret i al davant la mida justa per vestir-se de grana i oro, que venen unes ganes de cantar-li allò de la Concha Piquer: en los carteles han puesto un nombre que no lo quiero mirar, Parrita Alegre i olè Parrita Alegre i olà; Parrita Alegre, corason mio…
Per acabar volem dedicar-li una corranda que diu així:
Un torero Cigalero
que triomfa dissabte a la nit
ballant amb tant de salero,
que la bragueta li ha florit.
Incansable en el remenar
gran viatger cabal
la vida no l’ha d’esgotar
si no fa gaire l’animal.
Les paraules mesurades,
amb un esplèndid caminar,
amb les mans a butxaques
arriba el follonero a esmorzar.
Feliç aniversari, torero! Fins l’any que ve!
Ara passarem a celebrar el seu co-aniversariat:
Amb en Julio hem de pensar que estem davant un tecnòleg vocacional. Tant és així que ha tingut la mala sort de nèixer abans del que li pertocava. Va començar l’ofici quan les eines bàsiques de la mecànica eren la llauna d’oli i el martell. De fet es va iniciar amb la tecnologia de les màquines d’escriure, i ho feia tan bé, que els clients acabaven convençuts que estaven davant d’un gran escriptor. L’amor a la tecnologia el va dur a la Telefònica, que ja era una altra cosa. Va estudiar tots els manuals que li calien per a la feina, va fer de responsable del fil musical a mig Catalunya, mentre anava passant boleros al Parra; i quan més ben preparat estava, el van jubilar. A més de la feina de domador de nets, ara ha decidit invertir el temps en la seva gran passió: la robòtica. Crear un robot hermafrodita múltiple. Així, si no vol anar a entrenar sol i el Parra està malalt, en compte de quedar-se a casa, programa el robot en mode Parra, depenent si vol arribar a l’hora, o en mode Ramon si vol arribar amb l’hora al cul. Quan arriba el cap de setmana programa el robot en mode femení per fer el sabado sabadete, i llestos. Perquè el robot la dissenyat com si fos una bicicleta, que la pots muntar quan vulguis sense que, en fi, a l’edat que teniu ja m’enteneu. Posem el cas que un dia de molt de fred la robota la preferís amb molt de pit, doncs li programa una mamella de més i llestos: la del mig per a que li faci de boina i les laterals perquè li escalfin les orelles. Tot pura tecnologia, la passió del nostre amic!
No ens entretinguem mes i anem a mostrar com de bons són aquests amics nostres i li dedicarem al Julio, l’home tranquil, el nostre reconeixement:
De les màquines d’escriure
a l’electrònica ha passat,
dissenyant un gos boletaire
que fins tòfones ha trobat.
Du un rellotge al canell
que li marca les pulsacions
la humitat dels borbons
i els semàfors en vermell.
El seu cronòmetre, amatent,
tot just acaba d’avisar-lo
de compartir amb lo torero
lo gasto que anem fent.
Feliç aniversari, company, i fins l’any que ve!!
Xerolivé, Cerdanyola, 23 maig de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada