Àngel Zambudio i Cuxo
2 d’octubre de 1945
Àngel no et podem recomanar que et dediquis a la petanca perquè ja t’ha passat l’edat. Això eren propostes pels seixanta-cinc. No obstant, ara als setanta-nou, podries jugar a tirar la baldufa. S’acaba de celebrar el campionat mundial de tirar la baldufa a Pollensa i podries haver-hi participat, ja que ha acollit gent de totes les edats. Sabem que ara no fas viatges tant llunyans, perquè amb el teu aparell elèctric faries saltar les alarmes de tots els aeroports. El teu repte és la B-30, un viatge ple de misteri, saps quan surts de Corbera però mai quan arribes a la meta. Donaria per un drama o per fer una pel·lícula de suspens.
Entrenar a tirar la baldufa té l’avantatge que no cal que marxis del menjador de casa, això si anant en compte en no fer malbé els mobles, no sigui que tinguessis problemes domèstics. Si ho fas amb afició podries anar a un campionat o com a mínim acabar a un programa de curiositats de BTV.
Tothom sap que ets un gran esportista i que, a part de les caminades dels jubilats, visites el gimnàs quasi a diari, encara que només sigui per estalviar-te l’aigua de la dutxa.
No obstant, la teva gran afició han estat els viatges. Has tingut l’oportunitat de tafanejar moltes cultures.
Has viatjat pel món sencer
quatre continents t’has fet
A l’Àfrica apreciares la natura
no eren ramats de pastura,
corrent davant dels lleons
t’entrenaves a fer maratons.
Al Machu Pichu esplaiaves la vista
i als salts d’Iguazú feies de banyista.
Quan vas anar a Cahors
tenies altres valors
bon formatge i bon vi
ajuden a fer el camí
De quilòmetres pocs
només aguantaves els gots
els avituallaments aprofitaves
i amb el Josep Maria xerraves.
Ara les ambicions són diferents,
no és que hagis anat enrere
però passes a la carretera
el que tardaves en anar amb avió
a l’orient, fins el Japó.
N’has complert setanta-nou
i no passa res de nou.
Tens moltes sopes a menjar
per als vuitanta arribar.
Si no ho impedeixen els astres
I no arriben altres desastres
D’aquí a un any hi tornarem
i canvi de dècada, celebrarem.
Però ara la coca mengem
i pels setanta-nou brindem.
Per molts anys !
Jaume Constantí -octubre 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada