Joan Carles Fernández Caparrós
17 de febrer de 1949 (76 anys)
Avui estem d’alegria. No és només perquè celebrem l’aniversari del Joan Carles, si no perquè resulta que està aquí, en cos i esperit. Està assegut entre nosaltres. Avui no està a la Pobla de l´Arenós. Ens ha fet l’honor de compartir taula. No podia ser d’una altra manera: havia de portar el xampany i la coca. Esteu d’acord en què és un home car de veure? Sembla que s’estimi més estar en aquelles contrades del País Valencià, que a la ciutat dels xaves.
Jo us ho explicaré, no és veritat. Si està per aquelles terres no és perquè prefereixi estar allà. Tampoc és per cap imposició familiar, que va !. La seva família el deixaria estar on ell volgués. Us ho diré, encara que és un secret. Està allà per escampar la llavor del català entre els infidels. Així és, cada matí visita el bar del poble, no solament per esmorzar. Ho fa per parlar amb els convilatans de tot el què ens uneix a catalans, valencians i aragonesos. De la llengua que ens agermana. Llavors, aprofita per informar que hi ha un club que representa les essències comunes i els parla de les excel·lències de ser culer. Vosaltres no ho sabeu, però té un grapat de voluntaris a punt per muntar la Penya Barcelonista de la Pobla de l’Arenós. Només esperen l’autorització del Laporta. Diré més, encara
el veurem encapçalant una candidatura a les municipals que es digui Junts per l’Arenós. I tot ho fa per la causa catalana, sense càrrecs a la Generalitat ni a cap partit. Total, només és soci del Barça, però mai menys.
I és que setanta-sis anys ben portats, com és el cas, no són res. No és una xifra que ens impressioni, als que estem en aquesta taula. El Joan Carles sobreïx energia per tots cantons, disposat a renovar-se, perquè entén que només ha passat mitja vida i s’ha de preparar per la mitja que li falta. Si no emprengués una causa nostrada, igual es dedicaria a donar la volta al mon en un veler o es presentaria a “La isla de las Tentaciones”. Crec que amb això hem estat de sort, perquè els velers no són molt segurs i a aquell programa de televisió no és sap mai on estan els límits i a lo millor el farien aparellar amb una del Real Madrid.
En proba del seu entusiasme, s’ha deixat bigot . No és un bigot qualsevol, lluny dels estrafolaris bigots dels guàrdies civils, per descomptat. És un mostatxo amb classe, preparat per a qualsevol contingència. Ara només falta que se’l tenyeixi del color de la gorra i ja tenim el joc complert.
I per rematar la celebració
d’avui, aquí van uns versets
Aquest home tan ben plantat
que en el Simpàtic és celebrat
és en Joan Carles, l’esportista
guapo, culer i artista
No confongueu: no és de cap elenc
ni del cor gracienc.
El seu art és de puja i baixa
no es permet cap rebaixa
els aparells cuida amb finesa
van segurs, sense fer fresa.
Per rematar,
porta gorra, que no es digui
presumeix allà on estigui.
Els companys entaulats
estem ben preparats
per menjar i beure amb desfici
no tenim pas altre ofici:
fer de la festa..., la millor conquesta
Per molts anys i molta salut !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada