Julio Garcia Ceballos n’ha fet 78 sense
despentinar-se massa...
Des de temps ben reculats els homes han volgut estudiar retòrica. Així, polítics, advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos, capellans i altres herbes han volgut aprendre a parlar. I ens trobem amb un animal com Trump, que no calla, i es capaç de posar el món cap per avall; és un parlador incontinent i fal·laç. Ja no diguem la profusió de tertulians, influencers, estafadors i homes de mal viure, homes, sí, que el mal viure no només ha de tocar les dones. No s’acaba d’entendre que un home públic com el president del banc d’Espanya sigui un senyor, i una dona pública sigui una ramera. En fi.
Tot això ve al cas perquè preocupats en ensenyar-nos a parlar, ningú no ens ha ensenyat a escoltar. I és que escoltar és difícil. I el nostre homenatjat és un home que fa coses difícils: ell sap escoltar. La qual cosa el fa un home social. Les relacions del nostre grup de jubilats és força social i entre nosaltres ens mostrem les relacions pròpies i particulars. Tant és així que el Julio comparteix amb en Ramon l’entrepà de l’esmorzar, la Telefònica, el carrer de l’adolescència i ara l’automòbil. Per què no varen arribar a casar-se? És un misteri que no ens toca a nosaltres esbrinar. El temps no passa en va i al frustrat
matrimoni li varen incorporar el Parra i es varen transformar sense pretendre-ho, en una nova versió dels amics que Ramon Solsona fa reviure en la seva novel·la “L’home de la maleta”. Doncs, sí, el conjunt compost pel trio joventut, bellesa i lozania, amb Bella Aurora cada dia. Deixo que cadascú decideixi a qui dels tres li correspon cada adjectiu qualificatiu.
L’amic Julio igual hauria pogut ser botànic, especialista en micologia, aquesta branca del saber vegetal que res no té a veure amb els micos, només per compartir-ho amb el seus companys d’afició. La vida fa uns tombs poc previsibles i ara, que l’homenatjat ha fet un any més, ja no sabem si la neta li continua dient Julito o simplement li diu tio, i en compte de pujar-li a coll li demana una bicicleta, que aquesta joventut que puja també és imprevisible.
Anirem acabant no sigui que el personal, avorrit de tanta verbositat, comenci a mirar el mòbil. I li farem el comiat al nostre amic de la millor manera que puguem:
Té pebrots fer-li al Julio un verset
desitjant que tingui un bell aniversari
amb cava, coca i cigaló complet
per tota la colla dels jubilari.
Home de només justes paraules
que escolta amb atenció,
una delícia per les comares,
que engalten sentències amb profusió.
Viu, amic, com et vingui en gana
que aquí tens colla segura
dos dies a la setmana
per poder córrer sense mesura.
Felicitats company i l’any que ve, més!!
Xerolivé, 8 de maig de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada