En Toni Pacheco n’ha fet 78 i està tan malament com l’any passat,
I és que el temps ens té ràbia als humans i no ens fa millors, com sí que ho fa amb el vi. En aquest cas com el cava, que per alguna cosa seria que el Soto li va copsar maneres de Torelló al nostre amic.
En Toni camina amb gorra perquè la visera li impedeixi veure les branques baixes dels arbres, disposades a treure-li un ull; i amb bastó, per comprovar el nivell de l’aigua quan la riera va crescuda, que va fer un curset de natació quan tenia sis anys i encara és hora que comprovi si va treure profit de les ensenyances. I es que ell, és un aventurer.
L’homenatjat és un home absolutament clàssic, és a dir, tot un cavaller. Té la mateixa dona dels darrers segles, però a les vacances d’estiu i viatges culturals, fa un trio amb una altra dona. I el seu comportament és tan curós amb les passatgeres, que abans de sortir de viatge fa uns tombs amb el cotxe amb les finestres obertes perquè, quan pugin les dones, no estiguin tan calentes.
Han tingut dos fills, per equilibrar el món quan ells faltin. I tres nets, un d’ells aviador: a veure quants de nosaltres, amb nets, n’hem tingut un d’aviador als nou anys, que mira el cel i de seguida sap si l’avió és mascle o femella. Cap, no n’hem tingut. Doncs, un plançó dels Pacheco, sí.
No us penseu que els Pacheco són qualsevol cosa, com els passa als Martí, els Garcia o els Fernández, no. L’escut nobiliari dels Pacheco són dos perols amb nansa, un damunt de l’altre, el que ens diu que són gent de vida. Però com que la noblesa ha perdut molt d’ençà que els Borbons fan el que fan, el nostre amic es conforma a rematar els pastissets de l’esmorzar que els Delicats i els snobs menyspreen. Una guerra hauria de venir perquè aquesta genteta, aprengués el valor del menjar.
Una dita no sabem d’on, diu que «no es pot ensenyar trucs nous a un gos vell». Estic convençut que el nostre company pot desacreditar el refrany. Perquè el dia de la cursa del club va comprar un llibre de poesia, trencant les previsions que els malànimes tenien sobre la sensibilitat literària del nostre amic. Us ho adverteixo: les properes setmanes podem tenir un rapsoda desfermat en els esmorzar dels dimarts i dijous, després dels pastissets i abans dels cafès i tallats. Tot i que diuen que la poesia fereix l’ànima, esperem conservar l’amic tant de temps, com perquè quedi de llavor. De ben segur que el món seria una mica millor.
Acabem doncs, afegint-nos al món poètic:
Fills bessons de Júpiter,
semideus nascuts d’un ou,
els Geminis, Castor i Polux,
al món han tornat de nou.
Del cert Homer fou el pare,
no diu qui va ser la mare,
al Running es varen trobar
i mai més no se’n van separar.
Són ara en Pacheco i Rafel,
a molta més glòria del cel,
un bessó ens vol convidar
i amb Torelló haurem de brindar.p
Que no ens llegeixi poesia,
que encara no està entrenat,
unes exquisideses ens prometia
i a fe que s’ha ben esforçat!
Salut company i l’any que ve, més!
Xerolivé, Cerdanyola 12 de juny de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada