Àngel Zambudio Cuxo
2 d’octubre de 1945
L’Àngel em va cantar la lliçó:
“Per la meva celebració
no facis grans discursos
quatre mots justos
que la gent es fa gran
i encara s’adormiran”.
Amb verset ho faré
i aviat acabaré.
Als vuitanta has arribat
molta guerra has donat
família, amics i excursions
han omplert els teus sarrons
d’experiències i sentiments
records i coneixements.
Comences la dècada prodigiosa
i tens la cara color de rosa
igual que un nen petit
com un gínjol d’eixerit
però les cames de cavaller
alguna cosa s’haurà de fer
Un metge del bo i millor
potser et costarà un ronyó
a les cames et farà rebregada
i encara guanyaràs alçada
hauràs de canviar els pantalons
que no se’t vegin els mitjons.
Tot això, ja vindrà
temps hi haurà
Avui només has de celebrar
i als demés, ens has d’animar.
Volem que ens diguis que no passa res
que el vuit del davant és un número més
que mentre tinguis, un porró de vi
per menjar, un bon garrí,
il·lusió per entrenar
i sobretot, per follar
faràs camí cap l’any que ve
amb ganes de passar-ho bé
Per molts anys !
Jcm-251002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada