En Parra n’ha fet 79 i es troba tan bé, que a estat a punt de no fer-los.
Que l’amic domina la cosa digital es veu clar a les xarxes, on es fa dir José Calella, com si fos un torero d’Albacete. I que els cognoms ens marquen és tan evident com quan un penques li devia deu euros des del dimecres de cendra i no feia ni senyal de voler pagar-li. La influència del cognom matern, Delicado, és la responsable de tanta prudència. Sé pel propi desaprensiu que si arriba a saber que l’amic és tan considerat, no li paga.
Res d’això no desanima el nostre amic. Com que és guapot i ballador, quan es treu de la butxaca la poca vergonya i es posa en mode xulo piscina, no té fre. L’altre dia es va marcar un solo de moviments de maluc, que ni la Beyoncé i la Shakira juntes. I en acabar, descarat com és quan es descorda, va preguntar als qui el contemplaven: habeis oido la campana? En fi.
No acabarem fent-li en aquest estimat amic, amb hormones de l’eterna joventut uns rodolins que li mereixin, perquè no estem inspirats. Però li diré una cosa que encara sabrà apreciar molt millor: aquí tens una bona colla d’amics que declararem al teu favor el dia del Judici Final.
Feliç aniversari estimat i l’any que ve, més.
Xerolivé, 30 d’abril de 2026
Cerdanyola del Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada