ÀNGEL :
A vegades quan l’alba desperta,
no sabem si adormits o desperts
dubtem dels nostres sentits.
L’alba deixa pas al matí,
i és quan sentim i endevinem
la seva presència,
que sentim el seu somriure,
i el xiuxiueig de la seva veu.
Amb ell, el temps ens abasta,
desfà la calitja del cel,
la boira escampa.
Amb noves històries
i la petjada del seu pas,
ens desperta de malsons
i avorriments.
És el cop ritual,
és la sal de la innocència,
que amb un principi cert,
i un final incert,
ens trasllada a un paradís
de llum i silenci.
ÉS UN ÀNGEL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada