A la
Vall de Boí el dia despuntava
i encara les estrelles amunt i avall
preguntaven
quan arribaries.
Cansats
els prats i les muntanyes,
absent
la neu dels cims,
un esclat d’alegria
trencà
el silenci de Boí.
Era
el vent, de molt lluny venia, i el Ramon ens portaria,
un dia
d’agost, a finals per ser precís.
L’Alta
Ribagorça, amb Fondevila
va anar agafant
força
i avui 30 d’agost , amb un suau crit d’arpa, la
ciutat celebra
amb alegria el teu 64è aniversari.
J.M.Q.M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada